“La Pau de l’olivera “ aquesta olivera creixia als entorns de Castellar Vell, la vaig voler treballar en un petit homenatge a la persona que amb la seva inspiració em donà el nom de l’escultura: Salvador Regué i Camats
De tota arma de guerra n´hem de cegar les fonts.
Ningú deuria admetre que hi hagi míssils bons,
però hi ha esclaus encara de l’ermot del no-res.
però hi ha esclaus encara de l’ermot del no-res.
La pau que ells portarien, és la pau dels xiprers.
La veritable pau, la pau de l’olivera,
fa quasi dos mil anys que ens varen dir quina era.
Fou al cor de la nit i en una tosca cova,
Que el plor d’un tendre Infant portà la bona nova.
(fragment ) del poema la pau de l’olivera de Salvador Regué i Camats 1915-1999)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada